Diuen que l’ésser humà és l’únic animal que ensopega dues vegades amb la mateixa pedra. Si Estadística fos una pedra, seria una pedra de riu. Les seves arestes s’han anat polint molt lentament amb els llargs suspensos que ha anat provocant des de la seva existència. I està tan incrustada que és impossible arrencar-la.
Posa-li piles a la calculadora si no és CASIO. La faràs servir molt. En aquesta assignatura l’únic element de teoria és l’índex. Estadística és la versió AliExpress de Tècniques, diguem-ne que té un aire de família però és una mica més lletja.
Posem-nos seriosos. En aquesta matèria es veuran continguts centrals de la Metodologia; és, per dir-ho d’alguna manera, el cor que uneix i ajuda a donar sentit a les altres assignatures de la mateixa branca. Tècniques de mostreig. Estadístics. Paràmetres. I, molta, molta Inferència Estadística. Es requereix haver consolidat la teoria de la probabilitat i l’estadística descriptiva, doncs ES DÓNA PER FET que els alumnes estan al dia sobre aquests punts.
No es tracta d’una assignatura que es pugui superar únicament amb la força bruta del càlcul cec. Hi ha una part deductiva i conceptual molt important. Ser capaç de generalitzar l’aprenentatge a noves situacions serà fonamental. No et conformis amb la demo, ni amb la beta.
No obstant, no fotem, no tot són obstacles. Hi ha una cosa que probablement gaudiràs. Ens referim a la ‘síndrome de Sheldon’. Aproximadament uns dies abans de l’examen, començaràs a sentir un pessigolleig amb la textura del número set, sentiràs una súper-lucidesa-quàntica que et farà calcular intervals de confiança en cada decisió que prenguis en el teu dia a dia, et ficaràs al llit comptant ovelles per l’aproximació de la distribució normal i viuràs els teus dies amb un nivell de confiança com mai abans (entre el 95% i el 99%, t’ho podem assegurar). Amb tota aquesta dopamina al cos, estudiar Estadística val la pena.
Va! Que ja ho tenim!
