L’hivern està arribant, enrere queda l’estiu i la sensació de calor i tranquil·litat que ens feien sentir fora de perill. Igual que un Snow ens hem d’enfrontar a perills que hi ha darrere del mur acadèmic que és la Psicologia, només que en lloc de salvatges, el nostre primer enemic serà la Psicobio.
Aquest enemic, a priori petit i fàcil d’abordar, es mou amb la gràcia d’un ballarí disposat a fer-nos caure de quatre grapes. Pensàvem que mesurar la nostra vàlua contra uns pocs temes que presenten la biologia al grau seria bufar i fer ampolles, i llavors ens colpegen amb la química, els processos cel·lulars, la comunicació neuronal i, per si fos poc, una llista de fàrmacs que fan que l’espasa de Ned Stark es quedi curta.
A Fonaments veurem que la saga de la biologia és quelcom més dura del que esperàvem, seguida d’una segona part (Fonaments II) que segueix l’esquema establert per Hollywood, és PITJOR.
És decisiu que ens preparem de la forma adequada i que entenguem que estem estudiant la base biologico-química que desenvoluparem a futures assignatures. No val amb memoritzar tot el que ens diuen sobre les neurones, els potencials, la sinapsi i els neurotransmissors; cal més, cal construir ponts entre tots aquests conceptes, doncs Fonaments atacarà amb totes les seves armes alhora i no s’esperarà que tinguem la guàrdia alta.
Pot ser que en aquesta assignatura no hi hagi dracs, no obstant, sí que hi ha una gran quantitat de protagonistes que hauràs d’anar coneixent i, per desgràcia, aquests no van morint a cada final de temporada.